Biografia | |
---|---|
Naixement | d. 18 desembre 1786 Eutin (Alemanya) |
Mort | 5 juny 1826 (39 anys) Londres |
Causa de mort | tuberculosi |
Sepultura | Alter Katholischer Friedhof (en) |
Religió | Catolicisme |
Formació | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena |
Activitat | |
Camp de treball | Música i crítica musical |
Ocupació | compositor, guitarrista, guitarrista clàssic, pianista, director d'orquestra, crític musical |
Activitat | 1799 - |
Membre de | |
Gènere | Música clàssica i òpera |
Professors | Michael Haydn |
Alumnes | Caroline Ridderstolpe |
Instrument | Guitarra i piano |
Company professional | Helmina von Chézy (1823–) |
Obra | |
Obres destacables
| |
Altres | |
Títol | Baró |
Cònjuge | Caroline Brandt |
Fills | Max Maria von Weber |
Pares | Franz Anton von Weber i Genovefa von Weber |
Germans | Maria Antonia Weber |
Parents | Josepha Weber, cosina germana Aloysia Weber, cosina germana Constanze Mozart, cosina germana Sophie Weber, cosina germana Fridolin Weber, oncle patern |
|
Carl Maria von Weber (Eutin, d. 18 de desembre de 1786 - Londres, 5 de juny de 1826) va ser un compositor, director d'orquestra, pianista virtuós, guitarrista i crític alemany del primer període romàntic. Més conegut per les seves òperes, va ser una figura crucial en el desenvolupament de l'òpera romàntica alemanya.[1]
Al llarg de la seva joventut, el seu pare, Franz Anton von Weber, va traslladar sense descans la família entre Hamburg, Salzburg, Freiberg, Augsburg i Viena. En conseqüència, va estudiar amb molts professors —el seu pare, Johann Peter Heuschkel, Michael Haydn, Giovanni Valesi, Johann Nepomuk Kalcher i Georg Joseph Vogler—, sota la supervisió dels quals va compondre quatre òperes, cap de les quals ha sobreviscut completament.[1] Va tenir una modesta producció de música no operística, que inclou dues simfonies, dos concerts i un concertino per a clarinet i orquestra, un concert per a fagot, un concertino per a trompa, dos concerts i un Konzertstück per a piano i orquestra, peces per a piano com Invitació a la dansa; i moltes peces que comptaven amb el clarinet, escrites generalment per al virtuós clarinetista Heinrich Baermann.
Les seves òperes madures —Silvana (1810), Abu Hassan (1811), Der Freischütz (1821), Die drei Pintos ( comp. 1820–21), Euryanthe (1823), Oberon (1826)— van tenir un gran impacte en els compositors alemanys posteriors, incloent-hi Marschner, Meyerbeer i Wagner; les seves composicions per a piano van influir en les de Mendelssohn, Chopin i Liszt. La seva obra més coneguda, Der Freischütz, segueix sent una de les òperes alemanyes més significatives.[2]